Populus alba
(àlber; cast. álamo blanco)
Arbre caducifoli de fins a 30 m d'alçada, d'escorça blanca i llisa, després es clivella. Fulles amb 3-5 lòbuls irregularment
dentats, verdes per l'anvers i cobertes de toment blanc per l'envés, amb el pecíol cilíndric i pilós. Aments masculins de
fins a 8 cm de longitud, generalment amb 8 estams. Aments femenins més curts, amb flors que duen 2 estigmes.
Càpsula formada per dues valves, de color verd a bru.
És originària del continent europeu i l'oest d'Àsia. Viu als boscos de ribera juntament amb altres espècies del mateix
gènere, des del nivell del mar fins a 1200 m d'altitud.
És una espècie molt polimorfa. S'han descrit moltes varietats, algunes de les quals tenen interès forestal; altres com la
var. pyramidalis (= Populus boleana) es cultiva freqüentment en parcs i jardins i es caracteritza perquè
les branques, mol erectes, neixen quasi de la base del tronc i les fulles són profundament lobulades.
Hi ha descrit un híbrid entre aquesta espècie i P. tremula, Populus x canescens, de fulles
glabrescents al revers i limbe poc lobulat. La fusta de l'àlber és blanquinosa, tova i lleugera emprant-se en
embalatges i com a font de cel·lulosa.
fulles d'àlber (Populus alba)
|
fulles d'àlber (Populus alba)
escorça d'àlber (Populus alba)
|